Tres joves mollerussencs descriuen la precarietat de la situació laboral actual

Reportatge.

L'Antonio, el David i el Moustapha, treballen per l'Ajuntament de Mollerussa, des de fa tres mesos, en el programa Espais en evolució, una actuació que té com a objectiu dinamitzar el teixit comercial, traient profit aparadors de comerços que estan en desús per tal de promocionar la ciutat. Els treballadors formen part d'un equip de cinc persones que es van contractar a mitjançant del projecte Treball als barris 2013 del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

Tots tres coincideixen en què aquesta acció del consistori és una oportunitat, però dura poc, ja que al desembre tornaran a formar part de les llistes de l'atur, i amb poques possibilitats de trobar feina.

Es tracta de tres perfils diferents, que reflecteixen bona part de l'escenari social actual del país, L'Antonio i el David estan casats i tenen dos fills, el Moustapha procedeix del Senegal i està casat, tots tres resideixen a Mollerussa.

Antonio, un jove trempat, que va deixar la parada familiar del mercat amb la voluntat de poder independitzar-se i dedicar-se a la família, va comprar un pis, que actualment és propietat de l'entitat financera, i abans d'aquesta feina vivia de l'atur. En els darrers anys havia pogut viure relativament bé treballant en la construcció, com molts joves de la seva generació. Però arribada la crisi tot se'n va anar al carall, no va poder fer front a la hipoteca i el banc es va quedar amb el pis, encara que actualment el continua ocupant.

L'Antonio demana treball, no té cap gana de dependre del subsidi, perquè té la responsabilitat familiar malgrat la seva joventut. Ha hagut de recórrer a l'ajut del Banc d'Aliments, del qual assegura que no pot entendre la freqüència en què es faciliten els lots, ni quins criteris se segueixen. El seu somni seria poder recuperar la parada i guanyar-se la vida dignament.

David, va treballar des de ben jove en la construcció, un sector que li va permetre una vida còmoda i algunes que altres llicències de benestar, amb l'esclat de la bombolla, va pensar que engegar un negoci propi seria una alternativa, va destinar l'atur al projecte, pel qual va demanar ajudes per completar el finançament. Les ajudes no van arribar i en poc temps va haver de tancar el negoci. Des d'aleshores es troba a l'atur, i va començar el seu viacrucis: deixar l'habitatge, traslladar-se amb els pares, un divorci i el subsidi de llarga durada.

El David és el més crític amb la situació i té clar qui són els culpables, d'una banda les polítiques laborals, i per altra la immigració que accepta treballs a preus rebentats, el que provoca precedents que limiten el mercat laboral. Tot i així el David no creu que tota la culpa sigui dels nouvinguts, els polítics i els empresaris haurien de ser més responsables i no aprofitar-se de la precarietat d'aquests col·lectius.

El somni del David seria poder gestionar un bar o poder muntar una botiga d'animals, però en aquesta situació el seu desig és, tan sols poder treballar dignament.

Moustapha és senegalès i resideix a Mollerussa des de fa nou anys, està casat i viu amb altres membres de la família. D'ençà que va arribar al Pla d'Urgell mai havia tingut problemes per treballar, però des de fa un parell d'anys la situació s'ha complicat i no ha tingut més remei que recórrer a l'atur.

Tot i així Moustapha viatja al Senegal, sempre que té oportunitat, ja que la família està estretament lligada amb la cultura del seu país, una conducta que troba a faltar en la societat que el va acollir.

El seu desig és poder tornar al Senegal, i responent a la pregunta dels seus companys, del per què va marxar?, diu que el nivell de vida és molt elevat i els sous fan insostenible poder mantenir a les famílies. Els estalvis els dedicaria a una granja d'animals o a un vehicle pel transport.

Tots tres són del parer que no existeix la política laboral, per la qual cosa s'intenta pal·liar la situació a cop de pegats subsidiaris que no fan més que agreujar la situació. Afegeixen que hi ha molta trampilla i picaresca, però que no es pot generalitzar, ha estat el mateix sistema el que ha obligat a aguditzar l'enginy per sobreviure.