Del Diumenge de Rams al Dilluns de Pasqua: tradició i curiositats de la Setmana Santa

La Setmana Santa a Catalunya i, en particular, a Lleida, és una època rica en tradicions que combinen elements religiosos i culturals. Entre aquestes, destaca la mona de Pasqua, un dolç emblemàtic amb una història fascinant. Però què hi ha al darrere d’aquestes tradicions? Quins són els seus orígens i com es mantenen en l’actualitat?

A diferència d’altres festivitats fixes, la data de la Setmana Santa varia cada any. Això es deu a una norma establerta el segle VI pel monjo Dionís l’Exigu, que va definir que el Diumenge de Pasqua seria el primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. Aquesta regla assegura que la Pasqua cristiana no coincideixi amb la Pasqua jueva i manté la festivitat en un període de transició entre l’hivern i la primavera.

Oficialment, la Setmana Santa comença el Diumenge de Rams, una jornada marcada per la benedicció de les palmes, els palmons i els rams d’olivera i llorer davant de les esglésies. A Lleida, com a la resta de Catalunya, és típic que els padrins regalin la palma o el palmó als seus fillols. A la Catedral Nova i altres parròquies de la ciutat es fan processons amb els fidels portant els rams beneïts, commemorant l’entrada de Jesús a Jerusalem.

Com acostuma a passar, el lèxic també fa referència a les festes i tradicions. En aquest sentit, una de les expressions més conegudes associades a la Setmana Santa és Fer Pasqua abans de Rams, que antigament feia referència a mantenir relacions abans del matrimoni, un fet mal vist en altres èpoques. Avui dia, s’utilitza per indicar que algú s’ha avançat a fer una cosa abans d’hora.

Les processons, un espectacle de recolliment i devoció

Entre les tradicions de la Setmana Santa a Lleida destaquen les processons que se celebren a la ciutat. Especialment, les de Divendres Sant són significatives, amb la participació de diverses confraries que desfilen pels carrers de la ciutat amb passos religiosos. Unes processons, d’arrel medieval, han perdurat fins avui, convertint-se en un espectacle de recolliment i devoció.

Diumenge de Rams, la capital del Segrià es prepara per a la Processó penitencial en honor de la Verge dels Dolors. A les 19.30 h, el ressò metàl·lic de les llances dels Armats dels Dolors ressona pels carrers antics, obrint pas a les confraries que avancen amb pas solemne.

Tres dies després, el Dimecres Sant, l’església de Sant Andreu acull, també a les 19.30 h, la missa en honor del Crist de l'Agonia i tot seguit, la Processó del Trasllat, on les imatges del Sant Crist de l'Agonia i la Mare de Déu de la Pietat es traslladen fins a l’església romànica de Sant Martí. Les torxes il·luminen la nit, i el so greu dels tambors acompanya el pas lent dels confrares, en un trajecte que sembla suspendre el temps.

Quan el rellotge marca la mitjanit del Dijous Sant, els carrers s’omplen d’un silenci profund i reverent. La Processó del Silenci avança des de Sant Martí, només trencada pel cruixir dels vestits dels penitents i el llunyà brunzit d’un rosari resat en veu baixa. El Sant Crist de l’Agonia i la Mare de Déu de la Pietat són portats pels carrers adormits, en una atmosfera que convida a la reflexió i a la devoció més íntima.

Finalment, arriba el Divendres Sant, la jornada més solemne de la Setmana Santa lleidatana. A les 20.30 h, els Armats de la Sang inicien el seu recorregut, les seves armadures reflectint els últims raigs de llum del dia. A les 21 h, el so greu dels tambors anuncia l’inici de la Processó del Sant Enterrament, l’acte més imponent i multitudinari. Entre ciris i ombres, la imatge de Crist mort recorre la ciutat, envoltat de fidels que, amb ulls humits i rostres contemplatius, participen en el que és el punt culminant d’aquesta setmana de passió i recolliment.