Guiats per l’experiència d’un mentor

El mentor transmetrà, amb la seva experiència, maneres de fer i aclariments a dubtes del jove o la jove mentorats - Foto: Cedida

Un programa de mentoria complementa i enriqueix l’aprenentatge de joves que s’incorporen a la pagesia al capdavant d’una explotació

Començar des de zero a portar una explotació agroramadera comporta més dificultats que si totes les tasques ja venen rodades d’una generació anterior. Amb el compromís de dedicar-s’hi durant, almenys, cinc anys, els joves que s’incorporen a la pagesia, poden accedir a un ajut a fons perdut d’entre 50 i 80.000 euros per a engegar la seva explotació. És un suport econòmic molt valuós. Han de tenir, però, una capacitació mínima, una formació teòrica que es valora i en cas necessari es completa en una de les Escoles Agràries de Catalunya.

Teoria i pràctica garanteixen una formació professional sobre cada tipus d’explotació i tot el que comporta. I en el moment de definir la preparació del nou o la nova ramadera o agricultor, des del curs passat (2022-2023) també s’ofereix la possibilitat de designar-los un mentor. És un professional de l’ofici amb més de cinc anys portant una explotació, que transmetrà, amb la seva experiència, maneres de fer i aclariments a dubtes del jove o la jove mentorats. “El mentor és algú que seleccionen les escoles agràries entre els qui manifesten ser-ho voluntàriament. Són persones amb prou empatia i bon tracte, que sàpiga explicar les coses i que tingui una visió positiva del sector”, explica la coordinadora de formació per a joves agricultors, encarregada del programa de mentoria, Rosa Rodríguez. Decidir deixar-se acompanyar per un mentor durant un temps -de 80 a 120 hores- és un acte totalment voluntari però, si s’accepta, l’experiència es convalida en temps, en l’itinerari formatiu a l’escola agrària, perquè l’aprenentatge en la mentoria es valora molt.

Les mentories es fan a l’Escola Agrària de les Borges Blanques, la del Pallars, la de Manresa, la de Gandesa i a l'Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech - Foto: Cedida

El balanç del primer programa de mentoria va ser molt positiu.

“És una manera d'aprendre molt pràctica i innovadora d'adquirir coneixements", precisa el cap de servei del Servei de Formació Agrària, Joan Minguet

“El 30% dels joves interessats a posar en marxa una explotació no prové del món rural”, explica. Però, fins i tot alguns dels qui són fills d’agricultors o ramaders, i que han crescut entre animals i cultius, també trien l’aportació que els pugui fer un mentor o mentora, perquè els permet aprendre altres maneres de fer.

En el Pla Pilot de Mentoria, dut a terme el curs 2022-2023, van participar onze joves, el 63% van ser dones i el 37%, homes. El 63% van dedicar-hi 120 hores i el 27%, 80 hores. Enguany hi ha deu joves fent mentoria, nou homes i una dona. I dels deu mentors, també nou són homes i un, dona. Les mentories es fan a l’Escola Agrària de les Borges Blanques, la del Pallars, la de Manresa, la de Gandesa i a l'Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech.

 

El perfil dels joves mentorats enguany

Dels deu joves mentorats, set es dediquen a producció agrària, en conreus d’horta, fruita dolça, conreus extensius, oliveres i ametllers i plantes aromàtiques. Dos altres joves fan produccions mixtes agroramaderes, de boví de carn i extensius i d’oví-cabrum i extensius i una persona s’ocupa en apicultura. De tots ells, la meitat fa algun tipus de producció ecològica.

L’Àngel Marc Villazala té una petita explotació de vaques i enguany ha fet de mentor per primer cop, acompanyant el Josep Maria Pujol - Foto: Cedida

L’Àngel Marc Villazala té una petita explotació de vaques al nucli de Sobremunt, un petit poble a la comarca del Lluçanès. L’Àngel conrea el menjar del seu bestiar, cria els vedells, els engreixa i ven el producte directament al consumidor final. No venia de família pagesa, però l’any 2017 va començar com a jove ramader, perquè -diu- li agradava molt la natura i els animals. Enguany ha fet de mentor per primer cop, acompanyant el Josep Maria Pujol, un jove de trenta-tres anys que es va incorporar com a pagès el setembre de l’any passat, amb una explotació de vaques de carn i una petita granja de porcs d’engreix, més camps de cereal i farratge, a Sant Agustí de Lluçanès, a deu minuts en cotxe del poble de l’Àngel.

En aquest cas, el pare i l’avi del Josep Maria sí que eren pagesos, però com explica ell, “en una casa, sempre es fan d’una manera les coses i gràcies a aquesta mentoria, he pogut veure diferents punts de vista. Ha estat maco, i penso que hem après tots dos”, diu

Des de finals d’any, fins a la collita de juny, han compartit tasques diverses. Van marcar un calendari i el van adaptar al temps i la feina que tenien. “Hem fet una fusió de coneixements de la cultura d’ell, que va créixer entre vaques i porcs i coneix les plantes, i el que he estudiat jo i m’ha ensenyat la gent gran. Ha estat molt enriquidor poder discutir conceptes i trobar un punt mig”, resumeix l’Àngel. “Jo he après molt més que en cursos que havia fet”, conclou el Josep Maria.