Junts critica el nou model d’inclusió de la Paeria
El grup municipal de Junts ha expressat el seu rebuig al nou model d’inclusió presentat per l’equip de govern de la Paeria, advertint que agreujarà la situació del Centre Històric. La portaveu de Junts, Violant Cervera, ha lamentat que el projecte "concentra tots els equipaments d'acollida en una mateixa zona", fet que, segons el seu parer, “contradiu els esforços per millorar urbanísticament, socialment i econòmicament el barri”. Segons Cervera, aquestes polítiques contribueixen a una "ravalització" del centre i allunyen la possibilitat de fer-lo un lloc atractiu per als joves.
Junts també qüestiona la decisió d’abandonar el projecte d’un equipament comunitari a Pardinyes, que preveia 90 places, mentre s’opta ara per instal·lar 200 persones al mateix barri, que ja pateix una progressiva deshabituació. Pel que fa a l’ús de l’hotel de l’estació per allotjar persones en situació de vulnerabilitat, Cervera considera que “no és la millor imatge per a l’arribada a Lleida”.
La formació critica altres aspectes del pla, com l’ús del col·legi Cervantes, que considera que hauria de ser un motor de revitalització del centre, i no "un espai per concentrar persones amb dificultats". A més, Junts rebutja l’equipament previst a la Partida de la Caparrella per a temporers, assenyalant la falta de consens amb els veïns de l’Horta i l’aïllament de la zona com a problemes.
Finalment, Junts posa en dubte la viabilitat econòmica del pla, alertant que només s'ha presentat un cost aproximat de 13 milions d'euros sense detallar el cost del servei d’atenció a aquestes persones, que sovint pateixen patologies complexes. Cervera també critica la manca de transparència en relació amb la rehabilitació del col·legi de Balàfia, qüestionant si les inversions previstes seran suficients.
Segons Cervera, “el Centre Històric és patrimoni de tots els lleidatans" i la seva degradació es deu a dècades de polítiques errònies, especialment durant els governs del Partit dels Socialistes. La portaveu defensa la recuperació de la zona mitjançant el Pla de l’Estació i altres projectes, i conclou que l’atenció a les persones sense llar requereix consens social i polític.