Noves troballes a Lleida sobre la relació entre el microbioma intestinal i l’ELA

Un nou estudi realitzat pel grup de recerca en Fisiopatologia Metabòlica de Lleida, en col·laboració amb el servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha trobat una relació significativa entre el microbioma intestinal i la Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) en pacients d’inici recent. Publicada a la revista Scientific Reports, la investigació revela que les persones diagnosticades amb ELA presenten una major abundància de bacteris Fusobacteria i Acidobacteria.

L'estudi va incloure 16 pacients diagnosticats amb ELA entre 6 i 15 mesos després de l'aparició dels primers símptomes, comparant-los amb un grup de control de 12 individus sans. Segons la investigadora principal, Victòria Ayala, professora de la Universitat de Lleida (UdL), els resultats mostren que els pacients amb ELA tenen característiques distintives en el seu microbioma intestinal, especialment en relació amb els àcids grassos de cadena curta (SCFAs), que podrien jugar un paper clau en el metabolisme dels malalts.

Malgrat aquests descobriments prometedors, Ayala assenyala que encara no s'ha determinat si les alteracions en el microbioma són causa o conseqüència de l'ELA, i subratlla la necessitat de més investigacions per avaluar el potencial d’aquests bacteris com a objectius diagnòstics o terapèutics.

Els pròxims passos inclouran una anàlisi lipidòmica i l'ampliació de la mostra de pacients per identificar lípids que puguin estar implicats en els mecanismes de la malaltia. Això contribuirà a una comprensió més profunda de com els desequilibris lipídics poden afectar tant el microbioma com el metabolisme, facilitant així l'estudi de la progressió de l’ELA.

Actualment, l’ELA no té un tractament efectiu, i la seva manifestació en adults sovint condueix a una supervivència mitjana de només tres anys. La malaltia provoca una pèrdua progressiva de mobilitat, degut a la mort de les neurones que controlen els moviments.