Com va començar la teva relació amb el món de l’agricultura?

Vinc de família d’agricultors i ho he viscut des de petita. De gran vaig decidir formar-me com a enginyera agrícola. Quan vaig acabar, l'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del sud de l’Urgell —una associació que dona servei tècnic als agricultors per portar la gestió dels cultius— buscava personal i hi vaig començar a treballar. El meu bagatge familiar m’ha afavorit a l’hora de desenvolupar el meu treball i m’ajuda a donar resposta als agricultors. 

Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera? 

En aquesta mena de feina –i més sent una dona en una professió masculinitzada– t’has d’anar guanyant la confiança de l’interlocutor a força de treball constant. És una professió on tractem amb moltes persones diferents i ens hem d’anar adaptant a cada perfil. 

Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent? 

Fem molta feina —tot i que de vegades penso que no ens en fem suficient ressò—. Ajudem a gestionar els cultius, acompanyem en la implementació de nous coneixements, de noves tecnologies i de noves mesures per avançar en l’agricultura. Per exemple, hi ha una nova tècnica de control que evita les plagues. Nosaltres som els encarregats de fer arribar aquesta nova tècnica als agricultors, i l’aplicació d’aquesta genera un benefici a la societat: evita la plaga i l’aplicació de productes fitosanitaris. 

Com veus el futur?

Cada vegada hi ha més feina per fer i s'està complicant tot molt. Més enllà de la part de gestió tècnica habitual, veiem que els agricultors també necessiten assessorament en altres àmbits. Cada cop estan més carregats de feina que no està vinculada estrictament amb la seva tasca principal, com tots els tràmits que han de dur a terme. El nostre paper ha de ser ajudar a guiar a l'agricultor per agilitzar-ho. El nostre futur com a assessors tècnics també depèn de les polítiques que s'impulsen des d'Europa i en l'àmbit estatal i autonòmic.

Un missatge als lectors de Territoris…

Voldria reivindicar el paper de l’agricultura, que és indispensable per a la societat. Les persones que treballen la terra estan fent un bon treball i ho volen fer de la millor manera possible. Nosaltres com a tècnics hi treballem mà amb mà i mirem de vetllar perquè això sigui possible. 

Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera? 

Sí, destacaria tres moments. El primer, amb 33 anys, quan em van confiar la direcció del Club de Futbol Balaguer a 3a divisió. Aquest és l’últim equip que hi ha hagut a la província de Lleida a 3a divisió i que ha salvat la categoria —l’any següent la van perdre—. El meu clímax com a entrenador va ser amb Lleida. Jo estava de segon entrenador quan vam eliminar la Reial Societat a la Copa del Rei i vam poder jugar els vuitens de final contra l’Atlètic de Madrid al Wanda Metropolitano. El tercer moment és l’ascens amb el Mollerussa. Va ser la cirereta del pastís d’un projecte que està molt viu i que ha d’aportar molts més èxits.

Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent? 

Em ve al cap un record inesborrable. El dia de l’ascens del Mollerussa a Igualada se’m van aproximar uns padrins i unes padrines de la ciutat i amb llàgrimes als ulls em van abraçar. Estaven molt agraïts per poder tornar a veure el Mollerussa jugant a una categoria de nivell –com havia passat als anys 90–. Aquesta és l’empremta que estem deixant: tornar a situar el territori i posar Mollerussa al mapa. Portar el nom de Mollerussa per Catalunya amb el nivell que ho estem fent ara és un privilegi. 

Com veus el futur?

Estic molt arrelat a les terres de Lleida i no em plantejaria sortir per res. D’una banda, m’omple molt la meva feina com a docent de futbol a INEFC Lleida-Pirineus i ILERNA. D’altra banda, aspiro a arribar el més lluny possible amb el Mollerussa, primer consolidant-nos en aquesta categoria i en un futur podent fer algun pas més endavant. 

Un missatge als lectors de Territoris...

Demanaria que es faci costat als nens i nenes que volen fer esport. Que els acompanyin i estiguin al seu costat des dels inicis. Que donin suport també a les associacions i les institucions que aposten pel futbol, fent-se socis i anant-los a veure. 

Com va començar la teva relació amb el món del mural?

Per casualitat. En un primer moment no tenia cap tipus d’interès en el món de l’esprai. Treballava en una impremta, i un dia, un client que pintava em va convidar a una trobada on participava. Hi vaig anar i em van oferir un 2x2 metres i esprais per a practicar. Em vaig engrescar i m’ho vaig passar molt bé. Va ser amor a primera vista. Em vaig enganxar, cada cap de setmana pintava a una propietat que tenia el meu cap, i la gent que passava ho veia. Em van oferir una feina i des d’aquell moment no he parat.

Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera? 

A la vida passen molts trens. La clau no està a veure'ls sinó en agafar-los. D'ençà que vaig començar a pintar, han passat molts trens i els he anat agafant. Cadascun dels passos i decisions que he pres m'han portat on soc ara. Des d'una conversa amb una persona que collia arbequines al poble del Cogul fins a treballar per al Circuit de Barcelona-Catalunya a Montmeló. Cada cosa que faig, la faig amb consciència, per fer-la millor que bé. Si hi ha hagut algun moment més important que d'altres, no l'he notat.

Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent?

Jo soc qui soc gràcies a ser de Lleida, viure a Lleida i fer murals a Lleida. En una gran ciutat no tens les mateixes possibilitats per fer fluir la teva creativitat. L’entorn rural, en canvi, és molt respectuós: s’hi valora l’art, l’artesania i l’esforç. A través dels murals, he pogut parlar de la història de pobles petits i he descobert persones extraordinàries. 

Com veus el futur?

L'únic que vull és fer les coses bé. Viure cada instant al màxim. Tinc aspiracions molt petites. Com més gran em faig, més m'adono que és una sort molt gran poder fer el que faig —també m'ho he guanyat—. Aspiro a tenir el meu propi taller i pintar quan vulgui, tranquil·la, sense interrupcions... I a continuar vivint de l'art.

Un missatge als lectors de Territoris...

Que visquin la vida, que observin més i s'emocionin. Que siguin més humans. La societat de la immediatesa fa invisibles a artistes i artesans.

Com va començar la teva relació amb el món de la biotecnologia aplicada a l’aprofitament de residus agroalimentaris?

Vaig estudiar química i vaig fer el doctorat al CSIC de Barcelona. El grup de recerca on vaig treballar estava focalitzat en el control de plagues d’insectes. El 2005, amb l’inici dels estudis en Biotecnologia a Lleida em va permetre incorporar al centre DBA-UdL, centre de transferència de tecnologia que té com a objectiu principal la valorització de residus agroalimentaris, és a dir la bioeconomia circular.

Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera? 

Fins fa poc, el món dels residus no tenia gaire interès i d’ençà que es va començar a potenciar la cura pel medi ambient, la gestió dels residus… he vist que se’ns ha començat a reconèixer com a investigadors.

Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent? 

Tenim impacte en petites i mitjanes empreses, que normalment no tenen recursos econòmics o d’equipament per a fer recerca i millorar els seus processos. Els facilitem aquests recursos i els aportem la nostra experiència en recerca aplicada per tal de resoldre problemes que requereixen la nostra dedicació i expertesa.

Com veus el futur?

El meu futur el veig aquí a la Universitat de Lleida. Ara estem en un moment dolç dins la recerca: veiem com les empreses venen a buscar-nos per solucionar aquests problemes. En l'àmbit català, s’està fomentant la recerca aplicada i s’estan obrint convocatòries amb recursos per acostar les eines de la biotecnologia industrial i la química sostenible, la nostra àrea de recerca, a les empreses del sector agroalimentari i forestal. Per tant, el futur el veig positiu, podrem ajudar a solucionar cada cop més els problemes que tenen les empreses en aquest camp i els podem aportar valor afegit als seus processos.

Un missatge als lectors de Territoris...

Ens hem de conscienciar i interioritzar que el futur de la societat i del territori implica buscar nous usos per als residus, que de moment estem acumulant. Hem d'intentar utilitzar-los a favor de la societat, per tal d’aportar-ne beneficis.

Com va començar la teva relació amb el món cultural?

La relació amb la cultura existeix d'ençà que neixes. És allò que ens embolcalla i ens fa ser de la manera que som. La cultura inclou la llengua. Per tant, el meu primer contacte devia produir-se la primera vegada que vaig sentir parlar la meva mare. Amb tot, la meva relació directa amb un objecte cultural va començar amb l'adquisició del meu primer gravat. Devia tenir uns 25 anys.

Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera? 

Als 30 anys, quan vaig decidir tirar endavant amb la col·lecció de gravats. Tot el que ha vingut després d'aquest moment té relació amb el dia que vaig decidir tirar endavant la col·lecció.

Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent? 

La feina que faig és molt diversa. He mirat de contribuir a fomentar l'accés a la bellesa i a l'art amb la meva col·lecció i el dipòsit al Museu de Lleida. Després, des de la Fundació Horitzons 2050 fem activitats de tota mena per col·laborar en el foment de l'interès per la cultura a les nostres comarques, des d'un punt de vista social, patrimonial o de pur gaudi.

Com veus el futur?

Em veig treballant pel debat i les activitats culturals, l’economia, l’art, els aspectes socials i patrimonials de les terres de Lleida. Veig el meu futur fomentant el debat i la realització d’activitats per a intentar millorar el futur de les Terres de Ponent, en tots els sentits.

Un missatge als lectors de Territoris…

Amunt i crits, que tot està per fer i tot és possible.

El projecte ha disposat de la col·laboració de la Direcció General de Joventut

El president del Consell, Carles Palau i Boté, ha destacat que l'ens comarcal ha de seguir "treballant per a aplicar mesures que donin eines als alumnes per fer front a aquestes situacions". Palau aposta per donar suport a les víctimes d'aquestes conductes i influir en els agressors i observadors.

913 alumnes d'ESO, batxillerat i cicles formatius

El 36,8% (un 30% en l'àmbit català) dels alumnes ha patit violència en l'entorn educatiu. Les dades "són un indicador que apunten que s'ha de fer algun tipus d'intervenció", ha destacat Anna Lloret Rovira.

El 76,5% dels participants tenen edats compreses entre els 12 i els 15 anys i el 23,5% tenen entre 16 i 18. El 53,9% de la mostra s'identifiquen com a dones i el 46,2% com a homes. Els alumnes que han patit violències han distingit entre agressions verbals (767), físiques (392) i en l'àmbit digital (100).

Un 73,3% dels joves afirma que ha explicat la situació, la major part dels cops a amistats. El 26,7% que no han explicat els abusos afirmen que no sabien què fer, no trobaven a ningú per explicar-ho, tenien por de la represàlia de l'agressor, no els hi han fet cas o ho han pensat, però tenien el neguit que no els fessin cas.

Des de l’EA de Cabrils han de liderar la formació sobre la implantació de les noves tecnologies a dins l’horticultura, l’agricultura, la ramaderia, l’àmbit forestal, l’àrea vitivinícola i la indústria agroalimentària. “Se’ns encomana la tasca d’organitzar i oferir cursos per potenciar la transició tecnològica que viu el món agrari”, afegeix el director de l’EA de Cabrils 

L’oferta formativa 

L’EA de Cabrils tot just fa set mesos que va començar a rodar i “en un mes i mig ja estàvem fent cursos”, subratlla Calero. Ara mateix tenen en marxa un curs sobre ‘Com fer més rendible una explotació agroforestal usant el programari QGIS de creació de mapes’, i un curs de  ‘Telegestió del sistema de reg en jardineria’, i durant aquest mes d'octubre ha començat ‘Horta sobre sòl viu’.

A més, fins ara també han tractat temes com el ‘blockchain’ a la indústria agroalimentària. “D’aquí a pocs dies, comencem un curs molt interessant i important anomenat ‘Agricultura 4.0: transformació digital del sector’ on hi haurà nou sessions dedicades a cadascuna de les àrees de les noves tecnologies aplicades al món agrícola”, destaca el director. Des de la direcció de l’EA asseguren que estar “contents per l’interès que hi ha hagut” pel que fa a la formació del centre.

“Fins ara hem fet set cursos i tenim previstos deu més per a la resta de l’any, en total han passat per les nostres aules uns 250 alumnes, que és una bona xifra”, destaca Calero

L’EA de Cabrils ja planifica els cursos de 2024 i tenen una previsió de 30 cursos de formació contínua i 30 jornades PATT. 

Un perfil d’alumne que ja està dins el món laboral

L’EA de Cabrils disposa d’una formació contínua orientada a un perfil d’estudiant que ja està treballant dins el món agrari. “Des d’alts càrrecs, mitjans o treballadors, depenent de les seves necessitats”, apunta el director, Pedro Calero. Estan adreçats a persones que necessiten no perdre el fil de l’actualitat i enriquir-se a través dels coneixements que ofereixen a partir dels seus cursos.

La 23a Fira del Medi Ambient es podrà visitar dissabte 21 i diumenge 22 d'octubre de 10 a 14 h i 16.30 a 21 h al Pavelló del Club Natació Tàrrega (Parc Esportiu)

Campanya de recollida de roba

L'empresa d'inserció Cartaes ha posat en marxa una campanya de recollida de roba que ja no s’utilitza. Es tracta d'una iniciativa que incentiva a portar a la fira més d'un quilo de peces usades de roba i premia a les persones que ho fan amb una bossa de mà feta a partir de pancartes tragarines reaprofitades. L'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, ha fet una crida a la participació en aquesta iniciativa de reaprofitament. 

Jaume Saltó ha destacat la col·laboració "total" que existeix entre Fira de Mollerussa i la Cambra de Comerç. Saltó ha apuntat que activitats com l'Autotardor "impliquen que hi hagi una economia sana i s'enriqueixi el territori". "Una fira és un clar exemple de promoció econòmica", ha ampliat el president de la Cambra. 

Fira de Mollerussa aspira a superar els més de 2 milions d'euros facturats

L'alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat que l'Autotardor comença amb "molt bones expectatives". Fira de Mollerussa aspira a "superar els més de 2 milions d'euros facturats l'any 2022, amb més de 100 unitats de vehicle venudes", ha destacat Solsona. Aquesta xifra faria que agrupant la Fira de Sant Josep, l'Autotrac i l'Autotardor el volum de negoci de Fira de Mollerussa arribés als 9 milions d’euros pel que fa a la venda de vehicle nou i usat.

Els nous dispositius són capaços de mesurar fins a 11 paràmetres ambientals diferents: com els gasos NO2, O3, CO o SO2, entre altres, i partícules en suspensió com PM1, PM2.5, PM10, etc. A més, faciliten dades sobre el soroll ambiental, la temperatura, la pressió i la humitat relativa. La tecnologia permet consultar en cada moment totes les mesures.

Bettair mesura la qualitat de l'aire del vostre municipi. Visiteu-los a Municipàlia, del 17 al 19 d'octubre. Us hi esperen! 

Diverses ciutats catalanes mesuren la qualitat de l’aire amb Bettair

L'Hospitalet de Llobregat, Girona, Sant Cugat del Vallès, Castelldefels, Viladecans o El Prat de Llobregat són algunes de les ciutats catalanes que ja han instal·lat els dispositius. Bettair també està present a ciutats més mitjanes com Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac, Manlleu, Montornès del Vallès, Palau-Solità i Plegamans o Masquefa i també en municipis més petits com Dosrius, Sant Climent de Llobregat o Sant Julià de Vilatorta.

La marca no para de créixer i en el pròxims mesos instal·laran la seva tecnologia a municipis com Seva, Vacarisses, Vallgorguina, Martorelles, Vilanova del Vallès, Vilanova i la Geltrú, entre molts d'altres. 

Presents al saló Municipàlia de Fira de Lleida

Del 17 al 19 d’octubre, l’empresa Bettair estarà present a la Fira Municipàlia amb el seu estand com a punt d’informació. Si voleu mesurar la qualitat de l’aire en el vostre municipi, estaran encantats de proporcionar-vos més informació sobre Bettair i la seva tecnologia que permet mesurar entre altres coses, la contaminació de l'aire urbà amb gran precisió a una escala abans inimaginable.

Bettair Cities S.L.                                                    

Barcelona
Travessia Industrial, 149 4C
08907 L'Hospitalet de Llobregat
info@bettaircities.com | Tel. +34 930 21 21 90

El president també ha volgut puntualitzar que des d'aquest any tots els ajuntaments del Pla d'Urgell són socis de Mascançà

Durant l'acte Jaume Suau ha fet un resum de l'article 'A propòsit del centenari dels Jocs Florals de Mollerussa' de Joan Cornudella que recorda els Jocs Florals a Mollerussa, celebrats ara fa cent anys. Per la seva banda, l'editor de la revista, Daniel Altisent, ha destacat que, enguany, "s'estrena a la revista Mascançà la poetessa mollerussenca Aïda Fontova Donaire", encarregada de les Marçalades —en homenatge a Maria Mercè Marçal—.

L'objectiu de la campanya és atraure "la gent a venir a Mollerussa per a fer les seves compres i fer ús dels serveis que necessitin", ha subratllat la presidenta de l'agrupació comercial

El dia 17 de novembre es farà el sorteig i el 18 de novembre la persona guanyadora podrà gaudir d'una ruta matinal amb Cadillac mentre va parant als establiments per gastar el premi. El guanyador podrà estar acompanyat per dues persones. L'afortunat podrà gastar un mínim de 30 molleuros i un màxim de 200 molleuros per establiment. La ruta clourà amb un dinar.

'Camins escolars' ha estat "molt ben rebuda per part de les famílies i les escoles", ha apuntat l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú. L'alcaldessa també ha destacat que "avui es tornaran a posar a l'abast de les famílies els formularis per a la inscripció" a aquesta iniciativa.

Hi ha diferents monitors que acompanyen els infants en aquestes rutes. El personal està contractat per l'empresa Qualia, encarregada del servei

La capital de l'Urgell compta amb una quarantena d'infants que ja fan les rutes des de diferents punts de la ciutat a les seves escoles. Hi ha "cinc rutes actives al matí i tres a la tarda", ha explicat la regidora d’Educació, Acció Social, Ciutadania i Feminismes, Alba Castellana. A més, la regidora ha apuntat que "d'aquí a una setmana està previst afegir com a mínim una ruta més, que farà d'enllaç des del barri de Fàtima cap a l'escola Àngel Guimerà".

La Raquel és una de les mares que s'ha adherit a 'Camins escolars', els seus fills Fiona i Matheu fan el recorregut autònom de casa a l'escola. "És una manera d'evitar l'ús del cotxe diariàment i ens estalvia temps", ha destacat la Raquel. La Fiona també ha valorat positivament la iniciativa, perquè "puc anar amb els meus amics". Una altra usuària del projecte, la Llum, ha destacat que "em fa molta il·lusió que pugui sortir sola de casa".

La cursa s'ha presentat avui en un acte a l'Ajuntament de Mollerussa, que ha comptat amb la presència de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el director executiu de la Federació Catalana d'Altetisme (FCA), Joaquim Erta; el president de l'Associació Atlètica Xafatolls, Xavier Puigredon, i l'atleta Sandra Borda

Hi ha previstos quatre punts d'avituallament líquid —un cada 5 km de la cursa, aproximadament—. A l'arribada hi haurà un avituallament líquid i sòlid, que constarà d'una beguda més un entrepà calent. En acabar la cursa també hi haurà un servei de massatge, que duran a terme els estudiants de Fisioteràpia de la UdL. Durant la cursa hi haurà ambientació musical per "generar un ambient festiu perquè el corredor pugui gaudir de la cursa", ha subratllat el president de Xafatolls.

De les 9 a les 12.30 h estan previstes restriccions al trànsit rodat als municipis per on passa la cursa

'We Coach' Mollerussa

El dia abans de la prova s'organitza a les 11.30 h al Parc Municipal l'activitat 'We Coach' Mollerussa. Es tracta d'un entrenament d'activació pels carrers de la ciutat i un col·loqui a càrrec les atletes Sandra Borda, Maria Vasco —primera atleta espanyola en aconseguir una medalla als jocs olímpics—, Maria J. Poves i Tamara Sanfabio, les dues últimes també participaran a la cursa.

L'acte està impulsat per la Reial Federació Espanyola d'Atletisme i Universo Mujer amb l'objectiu de "concienciar a dones i noies sobre la importància de dur a terme activitat física i les repercusions en la salut que té", ha apuntat Sandra Borda. 

Places ampliades 

El passat dilluns es van esgotar les places de la cursa, un "èxit" per als responsables de l'esdeveniment, apunta el president de l'Associació Atlètica Xafatolls. Des de l'organització s'ha decidit ampliar en una cinquantena més els corredors i s'espera comptar amb 450 corredors de la Mitja Marató i 200 per a la cursa de 5 km.

La prova compta amb diferents premis

En categoria absoluta masculí i femení els primers seran reconeguts amb 500 €, els segons amb 300 € i els tercers amb 200 €. A més, s'atorgaran les medalles pertinents a les categories d'Absolut i Màster. L'organització també reconeixerà del primer al cinqué en categoria general masculí i femení i de primer a tercer en les diferents categories. Els primers, segons i tercers corredors i corredores de la cursa de 5K també seran premiats. Així mateix, hi haurà un reconeixement per als equips. Enguany, el premi constarà d'una bossa de corredor més un obsequi: una samarreta de màniga llarga amb l'emblema de la Mitja Marató de Mollerussa.

Un dels premis per equips l'atorgarà la marca Livinda a l'equip amb més noies arribades a meta 

Els rècords de la Mitja Marató

Al 1992 el colombià Vicente Muñoz Montenegro va establir una marca imbatuda fins ara de 1 h 05 min 14 seg. En categoria femenina el rècord el té l'etiop Teshoma Sentayehu amb 1 h 15 min 92 seg, de l'any 2007.

L'organització vol incentivar la superació d'aquestes marques amb uns premis de 500 €

Durant el seu discurs, l'alcaldessa de la localitat urgellenca va apuntar que el recorregut d'aquesta fira l'ha convertit en "un dels millors aparadors del sector agroalimentari del dolç" i "una de les fires més rellevants del nostre país"

El torró, un producte "per a tot l'any"

Jordi Cuixart va recordar la figura del torronaire Àngel Belasco, amb el qual es va comprometre per ser a una de les inauguracions de la fira. L'expresident d'Òmnium va destacar la "virtut" d'associar "tot un poble a un producte" i "un producte a tot un poble" i va subratllar que "de la tradició neix un producte que sap estar molt ben arrelat a les tendències actuals". Finalment, va apuntar que l'esforç col·lectiu de les persones vinculades amb el torró l'han convertit en "un producte per a tot l'any".

Un monument dedicat "a les dones i els homes que treballen en l'art de fer el torró" d'Agramunt

El disseny de la nova plaça i el seu monument són obra de l'artista local Serafina Balasch. Balasch va agrair la feina coral per a fer realitat l'espai: "quan es fan projectes com aquest, encara que ho signi una persona, hi ha molta gent que hi treballa", va comentar. La plaça està inspirada en el torró i els seus ingredients, colors, forma, etc. I està dedicada "a les dones i els homes que treballen en l'art de fer el torró". L'espai té una forma arrodonida, "com si fos una oblea gegant", puntualitzava Balasch.

El monument "serà com una gran pinzellada rodona de mel envoltada d'avellanes, una peça de ferro que vol explicar el moment en el qual es barregen els productes per aconseguir el nostre apreciat torró", va explicar l'artista. L'obra encara no es troba a la plaça, però ja hi ha destinat un espai pel mateix

La Companyia Por Tacones protagonitzarà l'espectacle de flamenc dissabte 27 d'abril de 2024 a les 19 h. 'Instants previs' és el nom de l'espectacle de poesia teatralitzada que protagonitzaran l'actriu Marta Tricuera i l'actor Josep Sobrevals l'11 de maig de 2024 a les 19 h

XVIII Festival de Música

El Festival de Música del Castell de Concabella arriba a la majoria d'edat amb una programació de luxe, un conjunt de propostes per a tots els gustos. El festival comença el pròxim 7 d'octubre a les 19 h amb la interpretació de grans obres mestres del Barroc per part de Sikarra Consort. La formació està integrada per Enric Ribalta (flauta), Encarna Monzó (oboè), Joan Espina (violí), Ramon Aragall (fagot) i Eva del Campo (clavicèmbal).

El 21 d'octubre serà el torn del pianista Josep Maria Colom, que interpretarà un conjunt de músiques catalanes i espanyoles. El 7 d'abril de 2024 està programat el concert 'Tres monuments per a trio amb piano' —de Schumann, Saint-Saëns i Beethoven— interpretats pel Trio Zukerman, que integren per Pinchas Zukerman (violí), Amanda Forsyth (violoncel) i Shai Wosner (piano).

VII JazzConcabella 2024

La setena edició del JazzConcabella té preparats tres concerts que encetaran l'any 2024 amb bona música. El primer de tots ells se celebrarà el 13 de gener a les 19 h. L'escenri de la Segarra acollirà l'actuació de Carme Canela i el Rai Paz Trio, integrat per Rai Paz (guitarra), Pau Sala (contrabaix) i Joan Moll (bateria). Al febrer serà el torn del Chris Cheek quintet, integrat per Chris Cheek (saxo tenor), Jordi Rossy (bateria), Jaume Llombart (guitarra i baix elèctric), Jordi Matas (guitarra i baix elèctric) i David Soler (guitarra i pedal steel guitar) feat. Jordi Rossy, en un acte programat el 3 de febrer a les 19 h. El Raynald Colom Quartet clourà les actuacions el 16 de març a les 19 h. La formació està integrada per Raynald Colom (trompeta), Roger Mas (piano), Paco Charlín (contrabaix) i Andreu Pitarch (bateria).

Presentacions de llibres

Antoni Tolmos és un reconegut pianista, compositor i conferenciant lleidatà. El músic presentarà el seu 'Tu mejor escenario', un llibre on ofereix diferents claus per a actuar en públic. Tolmos presentarà el seu llibre el pròxim 11 de novembre a les 18 h. 

El 16 de desembre al Castell de Concabella acollirà una triple presentació. A partir de les 18 h, els autors Jordi Graupera, Ignasi Moreta i Maria Garganté presentaran conjuntament els seus llibres 'El primer manament', 'No diràs el nom de déu en va' i 'Santificaràs les festes'. L'acte estarà introduït i moderat per Anna Punsoda.

Josep Obiols i Palau va ser "un dels principals creadors del noucentisme català", ha destacat Jesús Navarro Guitart, director del Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida.

La mostra de l'autor que espot trobar al Castell del Remei està integrada per les dues obres donades i set obres més de la col·lecció privada de l'Anna Ponsatí Obiols. A més, l'exposició també presenta sis obres de Carles Llobet i Raurich (contemporani d'Obiols i també muralista català) cedides pel Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. "Les pintures d'Obiols al Castell del Remei són un dels treballs més destacats de l'artista", ha apuntat el director del Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida.

L'exposició es podrà veure des d'aquest 1 d'octubre fins al 30 de novembre a la sala d'exposicions Lucilla Atilia i l'horari de visita de l'exposició és de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 15 a 18 h, dissabtes de 10 a 18.30 h i diumenges de 10 a 14 h

Totes les obres de teatre les acollirà el teatre Ateneu, que enguany celebra el seu centenari d'obertura

La programació destaca per un alt contingut d'humor. Es destaquen obres com 'Fitzroy' del guionista Jordi Galceran i la direcció de Sergi Belbel o la reflexiva 'La pell fina' de Sala Flyhard escrita i dirigida per Carmen Marfà i Yago Alonso. La ironia política trepitjarà fort l'escenari targarí amb 'Instruccions per fer-se feixista' amb text de Michela Murgia, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz.

Tàrrega celebra el centenari del teatre Ateneu

El teatre Ateneu celebra el pròxim divendres el seu centenari, ja que va ser inaugurat l'any 1923. La festa començarà a les 20 h amb una xerrada cinematogràfica, a càrrec d'Albert Beorlegui Tous, i continuarà amb la projecció de la pel·lícula 'Singing in the rain'. Per tal de recordar que el teatre fou una de les sales de projecció targarines. A més, a la Sala Marsà de la capital urgellenca es podrà veure una exposició sobre l'edifici, del 9 de novembre al 3 de desembre.

El Festival d'Humor de Ponent també comptarà amb l'exposició 'ErMEMgol' sobre l'il·lustrador Ermengol, que es podrà veure a la sala Marsà fins al 8 d'octubre, i la xerrada 'Riure per informar o informar per no plorar?' amb els artistes gràfics Ermengol, Jordi Calvís i Lupe Ribot. Dimecres, els lleidatans Improsia proposen una nit d'humor impovisat a la plaça de les Nacions.

El festival d'enguany està dedicat a Pepe Rubianes

El festival recorda en aquesta edició l'emblemàtic 'actor galaico-català' amb el vermut-debat 'Què diria ara Rubianes?', sobre l'auge de l'extrema dreta i com fer-hi front des de l'humor. Aquest comptarà amb la presència de Joan Lluís Bozzo, Rosa Andreu i Lucila Aguilera, tres persones molt properes a l'humorista, i estarà moderat per la periodista Marina Rúbies. L'acte serà gratuït i se celebrarà el 7 d'octubre a les 12.30 h a la Soll.

L'homenatge culminarà el mateix dissabte a les 17.30 h als cinemes Majèstic amb la projecció del monòleg 'Rubianes Solamente'. Aquest espectacle va mantenir-se a la cartellera del teatre Capitol de Barcelona durant més de 10 anys i va rodar per tot el país. L'entrada té un cost de 5 €.