Lluís Sánchez Sitjà (1995) és un cantant català d'Artesa de Lleida (Segrià) i és l'actual guanyador de la tercera edició d'Eufòria, el programa musical de 3Cat. El seu pas pel programa incloïa cançons en català i en anglès, com en la final que va cantar Wrecking Ball de Miley Cyrus. Actualment, després d'haver guanyat el premi i haver aconseguit el viatge a Miami als estudis d'Universal Music, es troba en plena gravació de la cançó de l'estiu de TV3.
Recorda el moment en què li van confirmar la participació a Eufòria? Com ho va viure?
-La sensació la puc comparar amb la final d'Eufòria, quan vaig guanyar el programa. Et quedes bloquejat, pensant en: 'Què és el que em ve a sobre ara'. Després passen els dies i llavors ja comença a arribar la sensació d'alegria i d'eufòria.
Què ha suposat guanyar Eufòria? Quin canvi hi ha hagut en la seva vida?
-Hi ha hagut molts canvis. El que passa és que aquests canvis s'han de constatar, s'han de reafirmar. Vull dir, evidentment aquest mes i aquest estiu és una bogeria. Però perquè sigui un canvi vital ha de durar cert temps. Llavors, de moment, estic vivint aquesta experiència aquest canvi, però sent conscient que he de treballar molt perquè això continuï anant cap amunt. Però un aspecte que sí que ha canviat molt és la relació que tenia amb les xarxes, perquè ara tinc molt més seguidors. També el fet que et reconeguin pel carrer, de moment, no m'està causant cap problema. De fet, m'agrada molt que em reconeguin i em parin pel carrer perquè em feliciten i, molts cops, depèn de la persona t'alegra el dia. I després, la meva carrera musical ara m'ocupa molt de temps al dia, cosa que abans no succeïa. Al final han canviat diversos aspectes, ha sigut com un salt des d'un trampolí, com saltar-se uns quants passos. Un artista que s'ho ha de treballar molt i ha de fer una carrera, ha de ser constant per continuar escalant i per mi ha succeït de cop i volta. És el que tenen els talent shows que, d'un dia per l'altre et canvien la vida.
Què és el que més valora d'haver participat a Eufòria?
-Valoro moltes coses. Una d'elles són els companys, evidentment. L'altra és l'experiència a nivell professional que m'he emportat, perquè pel que fa al cant, en l'àmbit d'interpretació, de com encarar les cançons, de com encarar un xou, això ha sigut com un màster, he après molt, la veritat, t'obre la ment en molts aspectes, a escala professional i artística. A més també el fet de conèixer gent de dins de la televisió, aprendre d'ells com una esponja, el fet d'anar a TV3 cada dia, de conèixer a les persones que has admirat des de petit, o que t'han acompanyat a la tele mentre sopaves, trobar-te per allà el Tomàs Molina, el Toni Cruanyes, i tota aquesta gent, la veritat és que entens una mica més com és la televisió per dins, i això també és molt enriquidor.
Com ha portat la pressió?
-Els diumenges eren els pitjors dies, perquè et donaven la cançó i allò determinava una mica quin era el teu estat d'ànim durant la setmana. Després els dilluns fèiem una posada en comú, amb la cançó molt verda i havíem de practicar-la, havent fet la coreografia una hora abans. Llavors, aquells dies normalment eren els pitjors, i sí que hi havia alguna vegada que estaves una mica enfonsat perquè no et sortien les coses, però a mesura que anava passant la setmana, tot s'anava ficant a lloc, i al final els divendres sempre sortia bé. Però en general, ho he portat molt bé, gaudint-ho al màxim.
Ha pogut celebrar-ho a Artesa de Lleida?
-Doncs encara no he tingut l'oportunitat. Després de la victòria tots els dies han sigut un caos, els assajos al Palau Sant Jordi, el viatge a Miami, la gravació de la cançó de l'estiu i no he pogut anar-hi encara. D'aquí poc són les festes i els hi dec una actuació. El vídeo que em van fer em va semblar una passada i em va ser espectacular, per això els hi dec molt també als del poble.
Té algun projecte després de la cançó de l'estiu?
-Sí que tinc cosetes, però de moment encara no puc dir res, és massa aviat. Primer ha de sortir la cançó de l'estiu i que rebi tota l'atenció que es mereix.
Com va viure la final d'Eufòria? Què li va semblar que li toqués la cançó Wrecking Ball de Miley Cyrus?
Miley Cyrus té un registre vocal que a mi sempre em va bé abaixar-li un to. Em va fer molta il·lusió que em toqués perquè sé que la podia defensar bé. La final la vaig viure molt des de l'emoció i també estava molt tranquil. L'únic neguit que vaig tenir és que havia de caminar damunt d'una cinta i durant els assajos vaig ensopegar molts cops, però va baixar un àngel del cel i just abans de l'actuació la cinta es va espatllar. Llavors vaig haver d'improvisar i això també em va ficar una mica dels nervis, però finalment tot va sortir rodat.
Es pensava que guanyaria?
-Vaig deixar de centrar-me en qui guanyaria i qui no guanyaria. Només volia gaudir, però pensava que el Julien amb la cançó Uptown Funk de Bruno Mars guanyaria la final. Quan vaig saber que havia guanyat no m'ho acabava de creure.
Què en pensa dels seus dos rivals de la final, de la Maria i d'en Julien?
-Com a artista, la Maria em sembla espectacular. Em sembla una noia molt intel·ligent, treballadora i versàtil. En això ella i jo ens semblem molt, a escala artística, crec que amb la Maria tenim moltes coses en comú. A més té una veu que tot i no ser la més tècnica, té un timbre de veu molt bonic, em sembla espectacular. Estaria sentint-la parlar fent vídeos d'ASMR durant hores. I pel que fa a la persona la Maria és molt crac, connectem molt.
