Opinió

Carta al director

“Van intentar reanimar-me, però com que no millorava, van decidir portar-me a urgències, ja que l'hospital de dia tanca a les 20 h.”

Hola, soc una noia a qui fa molts anys van diagnosticar Fibromiàlgia. Durant tots aquests anys, he tingut una o dues visites presencials (no més). El metge de la "clínica del dolor" de l'hospital Arnau de Vilanova em va comentar que em farien perfusions endovenoses de Lidocaïna per al dolor.

Quan em dona un brot, ho passo molt malament, i per tenir una mica més de qualitat de vida, me n'he fet unes quantes. Però en aquestes dues últimes perfusions, en arribar a l'hospital de dia, la infermera em va informar que no podria conduir, ja que el metge havia decidit augmentar la dosi i les hores de tractament. Si abans eren un parell d'hores, de sobte eren 5 hores monitorada amb el tractament per vena. Jo no entenia res, però vaig fer la perfusió de 5 hores. Estava a punt d'acabar-se quan, de sobte, vaig començar a tenir nàusees i punxades al cap. Em vaig marejar, no podia moure ni braços ni cames. Van intentar reanimar-me, però com que no millorava, van decidir portar-me a urgències, ja que l'hospital de dia tanca a les 20 h.

A urgències em van dir que estava amb un "còctel Molotov" de tot el que m'havien posat per vena.

En resum: un metge que ni tan sols conec de la clínica del dolor va decidir augmentar-me la dosi i injectar-me Metadona, Ketamina i Lidocaïna perquè ells ho van decidir així, quan només m'havien de posar Lidocaïna! Vaig demanar una cita per parlar i que m'expliquessin per què havia passat això, però em van canviar el dia de visita diverses vegades. Finalment, quan vaig anar-hi, el metge que porta el meu cas no hi era, i em va atendre una doctora diferent. Em va explicar que el seu equip, quan tenen un pacient amb tant de dolor, prenen aquesta decisió de posar aquests anestèsics, i que no informen el pacient perquè, en principi, no s'assabenta del que li posen. Així doncs, ells fan el que volen; segons em va dir, és un protocol intern. També vaig tenir al·lucinacions! Fa tres mesos que vaig enterrar el meu pare, i el vaig veure, i em va dir: "Tu aquí no!!!".

La meva pregunta és: no haurien d'informar el pacient de qualsevol canvi que se li fa a un pacient?

Em sento molt enganyada i sento molta impotència de com es tracta al pacient. Això segurament els ha passat a moltes persones, però no podem estar quiets i que facin el que vulguin amb nosaltres. És una situació que m'ha passat a mi i no m'agradaria que passés per això ningú més!

Moltes gràcies.

Montse

Comentaris