Una recerca recent, en la qual ha participat la Universitat de Lleida (UdL), ha revelat que els nadons de la cultura ibera, que van ser enterrats en contextos domèstics entre els segles VIII i I a.C., van morir per causes naturals. L'estudi, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i publicat a la revista Journal of Archaeological Science, analitza 45 esquelets de nadons procedents de cinc jaciments arqueològics, incloent la fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Garrigues), que aporta 20 individus datats entre el 775 i el 450 a.C.
Tradicionalment, els ibers enterraven les criatures que morien poc abans de néixer o durant el part dins de les seves llars. Els investigadors han estudiat les dents temporals d’aquests nadons, que ofereixen informació sobre la seva edat i condicions de salut al moment de la mort. A través de l'anàlisi histològica, han pogut identificar la línia neonatal, que reflecteix l'estrès físic del pas de la vida intrauterina a la extrauterina.
Segons Ani Martirosyan, primera autora de l'estudi, "les tècniques convencionals presenten variabilitat en la determinació de l'edat, però les línies de creixement dentals permeten identificar amb precisió el moment de la defunció". L'equip d'investigadors ha determinat que gairebé la meitat dels nadons analitzats van morir durant el període perinatal, concretament entre la setmana 27 de gestació i la primera setmana de vida.
A més, l'estudi ha revelat que, de les desenes de nadons que van sobreviure més enllà de la primera setmana, el més gran només va viure fins als 67 dies. Aquestes troballes posen de manifest l'elevada mortalitat infantil en aquestes comunitats ibers de l'edat del ferro i descarten les pràctiques d'infanticidi o sacrificis rituals.
La recerca ha comptat amb la col·laboració d'institucions com la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el sincrotró ALBA, la Universitat de Granada, el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d'Interpretació El Camp de les Lloses.
