La pastisseria Terés, fundada el 1945 a Lleida, és una de les institucions més estimades de la ciutat, amb més de 80 anys d’història i tradició. Coneguda per la seva qualitat i la seva oferta artesanal, la pastisseria es destaca per una àmplia gamma de dolços que han marcat diverses generacions de lleidatans. Un dels més emblemàtics són els titans, una pasteta fregida de tipus rosquilleta, elaborada amb productes locals i amb una història interessant darrere. Fundada en plena postguerra, en un context de dificultats econòmiques i socials, la pastisseria va començar com un petit negoci familiar que va superar les adversitats de la dictadura i la manca de recursos. Malgrat les dificultats de l’època, els fundadors van aconseguir establir-se i començar a fer els seus productes amb la passió i dedicació que encara perdura en l’actualitat.
Celebreu 80 anys d'història. Què significa per a vosaltres aquesta fita?
És un repte enorme, sens dubte. Hem aconseguit arribar fins aquí gràcies als nostres clients, a les generacions que ens han visitat, i a l'esforç dels meus avis, que van obrir la pastisseria en una època difícil, en plena dictadura, i tot i les dificultats, van tirar endavant. Després, els meus pares van continuar amb la tradició, i ara la pastisseria la portem la meva mare i jo. Han estat anys d'alts i baixos, però seguim aquí.
Els seus avis van obrir la pastisseria l'any 1945. Quines dificultats van tenir al principi?
Van obrir la pastisseria en plena dictadura, en un moment de postguerra, amb la ciutat de Lleida en plena reconstrucció. No sé exactament com va ser, ja que el meu avi va morir quan la meva mare tenia 15 anys. Però imagino que va ser difícil, amb accés limitat a productes i molta feina manual, ja que no tenien la maquinària moderna que tenim ara. Recordo que, al principi, no tenien obrador, així que feien la producció en altres obradors i després portaven el producte aquí. La solidaritat entre els companys va ser essencial per mantenir el negoci en marxa.
Quins valors han permès que aquesta pastisseria es mantingui fins avui dia?
Els valors que ens han guiat han estat la qualitat, el compromís i la serietat. Sempre hem mantingut un nivell de qualitat molt alt, tot i la gran competència que existeix. Preferim oferir menys tipus de productes, però que siguin d'alta qualitat. La serietat també és clau: aquí no enganyem ningú, tot es fa artesanalment i sabem exactament què estem oferint. Si algú ens pregunta per al·lèrgies o ingredients, li direm la veritat. Sabem el que tenim perquè ho fem tot aquí mateix.
Com és el dia a dia? És molt dur?
No és dur, és molt divertit. Tot negoci implica sacrifici, però és agraït. Estar a prop de les famílies, celebrar els seus moments especials com aniversaris o Nadal, i veure com la gent torna perquè els nostres productes els agraden, és fantàstic. És un treball que et connecta amb les famílies, i això és una gran satisfacció.
Els titans són un dolç emblemàtic de la pastisseria Terés. Com va néixer i quina és la seva història?
A Lleida la gent coneix molt els granados, però els titans també tenen una història interessant. El 1956, es va fer un concurs per crear un dolç que pogués mantenir-se bé en el clima de Lleida, amb molta calor i fred. El primer premi va ser per la pastisseria Torres, amb els granados, i el segon premi va ser per la pastisseria Terès, amb els titans. Els titans són una pasteta fregida, com una petita rosquilla, feta amb productes locals.
Tot i que la resta de pastisseries van deixar de fer-los, nosaltres els hem seguit mantenint, perquè és una tradició de la nostra família. El meu avi va crear els titans, que són en honor als titans de raça gegantina que van construir la Seu Vella, segons el poema El campanar de Lleida de Magí Morera.
Com ha canviat la pastisseria en aquests 80 anys? Les receptes han canviat?
Les receptes no han canviat, però hem ampliat l'oferta i afegit noves opcions. Les tendències van canviant i els productes que abans eren difícils d'aconseguir, ara els tenim fàcilment. La xocolata, per exemple, abans era més difícil d'aconseguir, però ara és una de les coses que més s'ha desenvolupat. També s'han incorporat postres que abans no eren habituals, com el tiramisú o el panettone.
Quina és la clau per mantenir un negoci familiar durant tantes generacions?
La clau és mirar-se la feina de manera divertida. Si no tens aquesta passió, l'esforç que requereix un negoci com aquest et pot arribar a esgotar. Quan fas la feina amb alegria, gaudeixes de cada moment, fins i tot quan és un treball sacrificat. Si només ho veiessis com una obligació, no podries continuar durant tant de temps.
Com viu l’època de Pasqua a la pastisseria? Quina importància té per a vosaltres?
La Pasqua és la meva època preferida de l'any, més que Nadal. És un moment molt especial perquè veus els nens amb els ulls plens d'il·lusió mirant les mones de xocolata. Són unes dates molt importants per a nosaltres. Tot i que és una època molt sacrificada, veus la reacció dels nens i els padrins, i això ho compensa tot.
Quina ha estat la mona més curiosa que us han encarregat?
Recordo un cop, quan els barrufets estaven de moda, el meu pare va fer un poble sencer de barrufets amb xocolata. Fins i tot hi havia un molí que funcionava amb aigua, aquesta és la més impressionant que he vist a la pastisseria, També recordo, quan un any em vaig presentar a un concurs a Barcelona on vaig fer una figura que es deia Aquest any toca. Vaig recrear amb xocolata el Palau de la Generalitat, on pel seu balcó sortien tres jugadors del Barça, inclòs el Ronaldinho, i aixecaven la Champions, encara ara, la recordo amb molta estima.
I la més venuda?
La figura més venuda que hem fet per l'època de mona va ser la del Ronaldinho. Va passar fa anys, quan la meva germana, la Mariona, em va fer una caricatura de la cara del Ronaldinho, la típica de l'època. Les vaig vendre totes, no hi va haver cap figura que es vengués tant com aquella. Va ser un autèntic boom en aquell moment.
Hi ha alguna tendència o moda aquest any en les mones de Pasqua?
Aquest any, el bitxo japonès Labubu s'ha posat de moda, així que estem fent mones amb aquest peluix dins de xocolata. També s'ha recuperat la moda de Stitch, per la nova pel·lícula. A més, els tractors continuen sent una opció molt popular a Lleida, sobretot entre els més petits.
Com afrontareu que la mona de Pasqua caigui just abans de Sant Jordi?
Per nosaltres és un repte, perquè tot ho fem aquí. La mona es fa dilluns i Sant Jordi és dimecres, així que haurem de fer tot de cop. Però és el que ens fa seguir endavant. Tot i que serà una setmana intensa, ens motiva veure la il·lusió de les persones que compren els nostres productes.
Amb quin tipus de mona es quedaria, la tradicional de fruita i mantega o les modernes amb xocolata?
La mona tradicional de fruita i mantega és la meva preferida. Per mi, aquesta és la mona autèntica: mantega per dintre, llema d'ou per fora i ametlla al voltant. És la que més es ven, i sempre serà la meva preferida.
