Durant el tercer trimestre de 2024, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va registrar 70 noves normatives que prioritzaven l'ús del castellà en detriment del català. D'aquestes, 38 eren d'àmbit estatal, 30 europees i 2 internacionals. Aquesta tendència a favor del castellà es manté, malgrat els intents del govern de Pedro Sánchez per promoure el plurilingüisme. En els trimestres anteriors, es van aprovar 58 i 34 normes, respectivament.
Les normes més freqüents inclouen requisits que obliguen a presentar documents en castellà per accedir a subvencions i ajuts. Per exemple, el Ministeri d’Igualtat va establir que la documentació per al distintiu «Igualtat a l’Empresa» havia d'estar en castellà o traduïda a aquest idioma, sense tenir en compte les llengües cooficials.
A nivell europeu, s'han aprovat normes que limitaven l'ús de llengües en litigis als tribunals, prioritzant les llengües oficials de la UE, mentre que en l'àmbit internacional, Espanya va signar un conveni que exigeix que la informació relacionada amb l'agricultura es proporcioni en les llengües oficials del país.
Segons Plataforma per la Llengua, tot i que s'han fet alguns gestos a favor de les llengües cooficials, com permetre l'ús del català, gallec i basc al Congrés, la realitat jurídica segueix sent desigual. Un exemple són les resolucions del Consell Superior d’Esports que, tot i millorar l'accés a la informació en diverses llengües, establixen que la versió castellana preval sobre les altres en cas de conflicte.
Aquests exemples reflecteixen la contradicció entre els esforços per la igualtat lingüística i les limitacions estructurals imposades per la Constitució espanyola, que continua prioritzant el castellà.
