L'Associació de Productors de Tòfona de Catalunya (Protocat) preveu una collita millor que la de l'any passat gràcies a les pluges de la tardor. Tot i que encara no hi ha una estimació acurada, l'entitat dona per fet que se superaran les tres tones del 2023.
Del volum que s'obtingui, el 80% es dedicarà a exportació a més de 50 països, especialment a França, Itàlia i els Estats Units. "Tot i que som els grans productors de tòfona negra de l'Estat, encara ens falta molt consum intern", explica a l'ACN el vicepresident de Protocat, Dídac Espasa. Segons concreta, el quilo se situa entre els 800 i els 1.200 euros i és per Nadal quan augmenta més la demanda i, en conseqüència, el preu.
La collita va començar a mitjans de novembre i s'allargarà fins a mitjans de març. Després de tres anys marcats per la sequera, els ruixats dels darrers mesos han ajudat el creixement del fong. "Qui va poder regar a principi de temporada l'ha poguda salvar bé", remarca Espasa. De tota manera, el vicepresident assegura que el canvi climàtic està afectant de manera important aquest bolet. "Antigament el clima mediterrani beneficiava la tòfona, que apareixia de manera silvestre a França, Espanya i Itàlia. Això ha canviat i avui sense una bona gestió i sense reg de suport seria inviable cultivar tòfona", assegura.
L'associació agrupa uns 150 productors d'un conreu que, en comparació amb altres de mil·lenaris com l'oli o el vi, "encara és a parvulari". De fet, a Catalunya s'hi treballa des de fa uns 30 anys. Això fa que provin diferents tècniques cada any.
Espasa apunta que és un producte "complicat" ja que és "la simbiosi entre un fong i un arbre". "Hi intervenen factors que encara se'ns escapen. Més que un cultiu és màgia", expressa. Això fa que tot i repetir els mateixos procediments d'un any a un altre, el resultat final sigui diferent. Els productors actualment controlen amb molta precisió i amb l'ajuda de ginys tecnològics la humitat del terreny tant en profunditat com en superfície, la quantitat d'aigua que cal aportar amb el regadiu o altres paràmetres que han de permetre que la tòfona es desenvolupi de manera satisfactòria.
Gossos
Una de les qüestions que ja tenen resoltes és l'arbre en el qual s'ha de desenvolupar el fong. L'alzina, el roure i el coscoll són espècies idònies perquè es produeixi la simbiosi. També és necessari que el terreny sigui calcari i es trobi a una certa altitud. Després de sis o set anys d'haver plantat els arbres i de cuidar el terreny, si tot va bé, hi ha els primers resultats. Així mateix, és un conreu totalment ecològic, ja que no es poden fer tractaments a la terra perquè hi hauria el risc de matar el fong, per la qual cosa "només hi ha aigua i sol".
Però malgrat tots aquests elements, la collita no seria possible sense l'ajuda dels gossos tofoners. "Sense ells no podríem trobar tòfones", reconeix Espasa. Els animals, ensinistrats per dur a terme la tasca, marquen amb precisió el punt just on hi ha enterrada la tòfona. A més, ensumen les que ja són madures i a punt per recol·lectar. Això fa que en una temporada al voltant d'un mateix arbre n'apareguin diverses en diferents punts. "Cada setmana el gos et va dient quina està madura i quina no", especifica el vicepresident.
Un miler d'hectàrees
El Departament d'Agricultura tenia registrades 690 hectàrees de camps de tòfones el 2023. D'aquestes, 492 eren a la demarcació de Lleida, 115 a Tarragona, 56 a Barcelona i 27 a Girona. De tota manera, des de Protocat asseguren que hi ha terrenys no declarats i que, en conjunt, se superen les 1.000 hectàrees, repartides en uns 150 productors. Alhora, defensen que el resultat final "és de molt bona qualitat" i posen en valor que no hi ha problemes de plagues, com podria ser l'escarabat de la tòfona, que afecta especialment l'àrea de Terol.
