Un estudi recent, realitzat per la Universitat de Lleida, l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics i l’Institut Pirinenc d’Ecologia , ha posat de manifest el paper fonamental que juguen els voltors comuns en l’alimentació del trencalòs als Pirineus.
Segons la investigació publicada a la revista Ecosphere, els voltors no només ajuden a localitzar carronya per al trencalòs, sinó que també preparen les carcasses per a facilitar l’accés a les restes òssies. El treball, que ha implicat el seguiment de 133 carcasses de diverses espècies i mides, revela que els voltors desmembraven els cadàvers i consumien els teixits tous, deixant les restes òssies a la disposició del trencalòs.
Durant el període de recerca, els científics van revisar més de 240.000 imatges i van identificar 44 carcasses explotades per trencalossos. D’aquestes, el 95,5% havien estat manipulades prèviament per altres aus carronyaires, amb un 93,2% atribuït a voltors comuns i un 2,3% a àguiles daurades.
Pilar Oliva-Vidal, signant principal de l'estudi, destaca que "els voltors comuns actuen com a facilitadors clau per als trencalossos, tant en la localització com en la preparació de carronya". Els resultats mostren que els voltors són generalment els primers a arribar a les carcasses, amb una activitat concentrada durant les hores de llum.
L'estudi també revela que els voltors són responsables de l’explotació del 80% de les carcasses en paisatges oberts i del 61,9% en zones de matolls, mentre que els trencalossos consumeixen el 48,2% i el 35,9% respectivament. La investigació demostra que, tot i que els trencalossos triguen el mateix temps en trobar carronya en ambdós tipus de paisatge, la seva dependència dels voltors és clara.
Antoni Margalida, investigador del CSIC, subratlla que "aquesta és la primera vegada que s’estudia com les interaccions socials entre espècies influencien les decisions alimentàries del trencalòs". La seva recerca alerta que la disminució dels voltors i l’augment de matolls podrien comprometre l'èxit alimentari dels trencalossos, ressaltant la importància de preservar aquestes connexions ecològiques per garantir la supervivència de les espècies implicades.
