La directora de CaixaForum Lleida, Maribel Tost; el galerista, col·leccionista i comissari de l’exposició, Bernard Mahé, i l’expert en diferents àmbits del còmic i assessor de la mostra, Vicent Sanchis, han presentat avui 'Còmic. Somnis i història', una mostra que abraça més d’un segle d’història del còmic occidental com a mitjà de comunicació de massa.
En els últims anys, la programació de la Fundació ”la Caixa” presta una atenció especial a les manifestacions culturals pròpies dels segles XX i XXI. Després de dedicar exposicions als universos de la moda, els videojocs i els tatuatges, ara arriba el torn del còmic.
El còmic té avui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d’expressió. Tot i així, durant dècades el seu valor cultural i artístic no va ser reconegut. De manera progressiva s’ha consolidat com una forma d’expressió que, emparentada amb d’altres com la literatura, la pintura o el cinema, ha conquistat milers de persones a tot el món i ha entrat a les sales d’exposicions i en l’àmbit acadèmic.
L’exposició Còmic. Somnis i història proposa una panoràmica molt completa sobre el naixement i l’evolució dels diferents tipus d’historieta existents al món occidental. En reunir els millors còmics de la història del gènere a Europa i Amèrica, en redescobreix el potencial artístic. El títol de la mostra remet a la doble condició del còmic com a eina de reflexió sobre el present i el futur, i com a mitjà poderós de creació de realitats paral·leles, mons imaginaris, utopies i distopies.
Des de la prehistòria, l’ésser humà ha narrat en imatges. La forma d’expressió seqüencial es remunta a les pintures rupestres i reapareix una vegada i una altra a través dels jeroglífics egipcis, la pintura narrativa medieval o els saltiris i llibres d’hores. La historieta tal com la coneixem fa eclosió amb els mitjans d’impressió massius durant el segle XX i presenta elements formals que la defineixen, com ara la narració múltiple o un ritme característic.
Des que el suís Rodolphe Töpffer va dibuixar una sèrie de divertides historietes per als seus estudiants a mitjan segle XIX i, més tard, autors com Richard Felton Outcault van adoptar com a norma el globus de text, el còmic ha constituït un mirall de la realitat capaç de reflectir els canvis de la societat i, sobretot, els models d’imaginació. Al mateix temps, el còmic ha estat també un incentiu d’aquests canvis i ha aportat anticipacions substantives, com mostra l’aproximació a l’obra d’autors com George Herriman, Milton Caniff, Winsor McCay, Alberto Breccia, Jean Giraud (Moebius) o Enki Bilal en aquesta exposició.
Còmic, Somnis i història fascinarà tant el lector erudit que podrà contemplar centenars de pàgines originals d’obres seminals com el neòfit gràcies a l’apropament històric i didàctic al gènere.
De Mafalda a Tintín: les vinyetes més cèlebres, ara a Lleida
L’exposició presenta l’obra dels grans mestres universals i també de clàssics del còmic a Espanya. La mostra arrenca amb un dibuix de la sèrie del 1896 The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault, considerat el primer còmic modern, i arriba fins a l’actualitat amb el còmic en línia Joselito, de Marta Altieri, que juga amb totes les possibilitats que ofereix el món digital, com el concepte de scroll infinit.
Entre aquestes dues obres, els visitants podran gaudir de 144 originals i una reproducció, entre les quals destaquen desenes de pàgines dels dibuixants més cèlebres dels àmbits nacional i internacional. L’exposició reuneix, com no s’havia fet mai fins ara, nombroses obres mestres de la història del còmic que justifiquen per elles mateixes la visita a l’exposició.
Entres elles, inclou una reproducció d’un dels personatges o còmics més cèlebres, com The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault; originals de Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay; Terry y los piratas, de Milton Caniff; Tintín, d’Hergé; Flash Gordon, d’Alex Raymond; Dropsie Avenue, de Will Eisner; diferents obres de Moebius; Corto Maltès, d’Hugo Pratt, o Mafalda, de Quino, els originals dels quals compleixen 60 anys des de la seva primera aparició i es poden veure a Espanya per primera vegada.
La mostra es completa amb primeres edicions de revistes i llibres, i també amb reproduccions digitals. A més, també s’ha volgut que hi col·laboressin destacats autors espanyols, que han creat obres expressament per a la mostra.
Còmic. Somnis i història inclou un muntatge escenogràfic que fa de la visita una experiència immersiva. A càrrec de l’escenògraf i dramaturg Ignasi Cristià, reprodueix elements icònics com el llit de Little Nemo el primer gran clàssic de la història del còmic, que ens obrirà la porta a un món fantàstic, o un decorat d’Astèrix, amb els seus protagonistes en 3D juntament amb una il·lustració de grans dimensions creada expressament per a la mostra i que presenta absolutament tots els personatges de la popular historieta francesa.
El projecte va néixer de la rica col·lecció de Bernard Mahé, una de les més importants d’Europa, i s’ha completat amb préstecs de nombroses institucions i de col·leccionistes privats, com també dels mateixos autors, en el cas del còmic espanyol. L’exposició s’ha pogut veure anteriorment a la xarxa de centres CaixaForum de Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Saragossa. Posteriorment, viatjarà a Tarragona, Palma i Girona.
Per acompanyar l’exposició, s’ha col·laborat amb l’editorial Flammarion en la publicació d’Anatomía del cómic, a càrrec de Damien MacDonald, una recopilació històrica que reuneix una selecció d’obres mestres del còmic d’Europa i Amèrica.
Literatura, música o gastronomia: més enllà de l’exposició
La Fundació ”la Caixa” proposa un assortiment d’activitats innovadores durant els mesos en què romandrà la mostra a CaixaForum Lleida perquè tots els públics puguin acostar-se a l’art del còmic des de diferents perspectives. El tret de sortida el donarà aquest divendres una conferència a càrrec de Vicent Sanchis, expert en diferents àmbits del còmic. També es duran a terme el cicle La vida en vinyetes: Còmic+Música, el 8 de maig, a càrrec de Dani Nel·lo, saxofonista, compositor i productor; Còmic+Gastronomia, el 15 de maig, a càrrec de Roger Ortuño fundador i director de Comer Japonés; Còmic+Autoficció, el 22 de maig, a càrrec de Nerea Pérez de Las Heras, coneguda per la seva feina com a periodista i còmica; i el taller Superherois i malvats, per al públic familiar, a càrrec del reconegut il·lustador Artur Laperla.
Com és habitual, en el marc de l’exposició, el centre cultural acollirà visites guiades en diversos formats per a diferents públics i edats, un vermut-tertúlia (el 21 de juliol), un cafè-tertúlia (els dies 29 de maig i 19 de juny) i projeccions del cicle Petits Cinèfils. Del còmic al cinema. La informació ampliada es pot consultar a través d'aquest enllaç
La mostra comença amb The Yellow Kid, obra de Richard Felton Outcault. Considerat l’autor del primer còmic modern, se li atribueix ser el primer que va utilitzar globus de text. A partir d’aquí, el primer àmbit de la mostra fa un repàs dels orígens de la narració seqüencial prestant una atenció especial a Winsor McCay, un dels pares del còmic modern, autor del clàssic Little Nemo in Slumberland. I acaba amb altres autors centrals en l’experimentació de les primeres dècades, com ara George Herriman i la seva tira Krazy Kat.
L’edat d’or del còmic nord-americà va venir marcada pel crac del 29 i l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, el còmic va virar cap a la quotidianitat i van néixer algunes sèries molt populars fins al dia d’avui. En el segon àmbit de l’exposició en trobem molts exemples, com ara Popeye, d’Elzie Crisler Segar; Dick Tracy, de Chester Gould; o Gasoline Alley, de Frank King. És en aquesta època quan apareix Disney i els còmics d’aventures, entre els quals destaquen, en aquest àmbit, El Príncep Valent i Tarzan, d’Harold Foster, o Flash Gordon, d’Alex Raymon.
Arribem a un moment fonamental del classicisme nord-americà: la sèrie Terry y los piratas, de Milton Caniff, crònica de la Segona Guerra Mundial que va tenir un gran èxit i va arribar a tenir més de 200 milions de lectors. Paral·lelament neix el gènere dels superherois, que deu el seu gran èxit a l’aparició d’un nou format de publicació: el comic book. Superman va ser el primer i el van seguir Batman, Wonder Woman, el Capità Amèrica. Els superherois van passar per diferents fases que van definir la seva identitat fins als anys vuitanta: el desdoblament, la doble identitat i la mutació. En aquest àmbit es podran veure pàgines originals de la primera generació de dibuixants de superherois, com Jack Kirby (Capità Amèrica, Els Quatre Fantàstics), John Buscema (Los Vengadores), o Bill Sienkiewicz (Elektra), com també d’autors centrals de la renovació radical dels superherois a partir dels vuitanta, com Mike Mignola (X-Men Classics) o Steve Ditko (The Amazing Spider-Man, When Falls the Meteor!).
La història del còmic a Espanya comença al segle XIX amb alguns precursors com Apel·les Mestres o Ramón Cilla i es popularitza amb revistes com TBO —de la qual surt el nom que encara utilitzem per referir-nos als còmics: tebeos— i autors com Ricard Opisso, Manuel Gago o Eduardo Vañó i el seu Roberto Alcázar y Pedrín. Tot i la bretxa que va suposar la Guerra Civil Espanyola, es van continuar publicant revistes franquistes com, Flechas y Pelayos. Durant la dictadura van néixer revistes d’aventures com El Guerrero del Antifaz o El Capitán Trueno (Ambrós), la gran comèdia humana de Bruguera amb Francisco Ibáñez o Manuel Vázquez, i les revistes infantils que llegia tota la població, com TBO o Pulgarcito.
A partir dels anys seixanta, nous corrents i autors, com Enric Sió o Antonio Hernández Palacios, van minar la fèrria censura franquista i van obrir el camí tant a l’esclat de l’underground de Max, Miguel Gallardo o Jordi Bernet com a l’alè narratiu del format de la novel·la gràfica, que culmina en la sèrie Blacksad, de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido. Després de la Segona Guerra Mundial, van triomfar a França i Bèlgica les publicacions juvenils Le Journal de Spirou, d’André Franquin, i Tintin, d’Hergé, del qual es podran veure a l’exposició diferents peces emmarcades i dibuixos originals. A l’entorn d’aquests autors, trobem diversitat d’historietes i línies argumentals, des d’Els barrufets fins a Pilote, revista que va triomfar des del seu primer número amb Astèrix, la mítica sèrie de René Goscinny i Albert Uderzo. L’exposició n’inclou diversos números originals de la dècada dels seixanta, i la seva presència és central en aquest àmbit, amb la reproducció a gran escala d’una il·lustració.
Amb el Maig del 68 hi ha una revolució i es consolida un còmic adult, i també autors com Jean Giraud, present en aquest àmbit amb diverses pàgines de Blueberry, que va crear abans de revolucionar el món del còmic sota el pseudònim de Moebius.
La modernitat va florir a l’entorn de l’eix Itàlia-Argentina amb autors com Alberto Breccia, gran renovador des del punt de vista gràfic. Entre els autors destacats en aquest àmbit trobem, d’una banda de l’Atlàntic, Quino —del qual es veuran per primera vegada a Espanya algunes tires originals gràcies a la cessió extraordinària de la seva família; de l’altra banda, Guido Crepax, i Milo Manara. I amb un peu a cada país, l’eterna singladura del Corto Maltès, d’Hugo Pratt, present a la mostra amb tres pàgines.
A partir dels setanta apareixen relats fantàstics a una banda i a l’altra de l’Atlàntic. Alliberats de la censura i animats pel corrent llibertari del 68, els autors de còmic se submergeixen en una efervescència creativa i reescriuen el mapa de les relacions entre el còmic i la resta de les formes expressives. Aquesta sala està dedicada a figures com Richard Corben, Frank Frazetta, Jean-Claude Mézières, François Schuiten i, sobretot, Moebius. Aquest àmbit es tanca amb Enki Bilal, autor fonamental d’origen iugoslau establert a França, que va portar a la màxima expressió la relectura de la tragèdia històrica des de la ciència-ficció més radical.
L’últim àmbit de l’exposició obre la porta a la gran quantitat de camins que s’han obert en l’univers del còmic en els darrers 50 anys. Arrenca amb l’obra de Will Eisner, que des del 1978 va publicar sota el concepte de novel·la gràfica. A partir dels vuitanta es renoven i es diversifiquen temàtiques, formes de publicació i formats, amb revistes i fanzins com MAD, RAW, Weirdo i Tits & Clits, i amb noms com Robert Crumb, Charles Burns o Charles M. Schulz. L’exposició finalitza amb les noves experimentacions que obren el camí del còmic assaig o el còmic expandit, poètiques performatives, etc.
